http://www.vimeo.com/1034347
Redes 4: La intuición no es irracional from Smartplanet on Vimeo.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
mis otros blogs
Blogs amigos
otros blogs y webs
Archivo del blog
Datos personales
- Marcos.
- A quien le den pan que llore
7 comentarios:
Ahir vaig estar parlant amb la Mercedes sobre la conversa de Punset i Gigerenzer. Jo em preguntava com influeix l'atzar extern de l'hindividu però que l'afecta personalment en els processos de decisió instintiva. És a dir, com l'individu concep l'atzar (procés irracional de cara a l'home o de reaccions inesperades)i com el maneja. Per posar un exemple propi, al pintar s'ha de deixar entrar l'atzar dins del procés, però se l'ha de dominar mitjançant l'instint; d'aquesta manera la pintura realitzada és molt més rica. Potser aquest exemple és com el de l'home que va a la feina (qui deu rodar aquestes coses tan cutres?), però jo no acabo d'entendre gaire la diferencia entre el tercer cas i els dos anteriors.
S'accepten opinions
estamos condenados a elegir, ¿no decía eso Sartre?
siempre nos quedará el escepticismo...
por cierto, echo de menos los rizos de Punset
"la ignorancia parcial pot ser útil"
grande!
estan molt bé eh aquests vídeos!!
m'ha vingut al cap el concepte d'
automatisme (que no té connotacions negatives, però sí que la té esteriotip).
nen!
dissabte dia 14, dues primeres entrevistes territorials prioratines, a reus. no sé si t'ha comentat res el francesc...
si marc, però útil per a què? al vídeo sembla que ho apliquin a l'èxit o la felicitat de la vida diària, però no sé fins a quin punt és important això per nosaltres mateixos
hm...
però com diu, moltes vegades quan coneixem molt sobre un tema, ens és fàcil enrabassar-nos i saber realment què és lu important...
això d'"expert en res" penso que té lu seu interessant avui que vivim en temps líquids com diu bauman. la idea de construir la formació partint dels problemes que et planteja la realitat sociocultural em sembla interessant, i per això és el que faig.
i això de la felicitat... és un producte, com un altre. si hi ha equilibri, hi ha benestar penso, no cal donar-li més tombs...
feliçment,
marc
jo voldria saber (repetint el que ens va dir un professor nostre, en Joan Descarga, lloat sigui) si tindrien èxit unes pastilles per plorar.
La psicologia contemporània s'està plantejant per fi si realment el benestar de l'home es troba en la felicitat, i si és aquest el seu màxim objectiu a la vida.
Si, enrabassar-nos ens complica molt les coses, casi sempre ens provoca la infelicitat i la inestabilitat. Però et dona el poder de ser crític amb allò que consumeixes, no creus corrent altern?
Publicar un comentario